Brussel·les, 1516. Carles V, sobirà dels Països Baixos, accepta la corona de Castella i Aragó i accedeix a ser Carles I d' Espanya. La història d' Espanya i Flandes s'uneixen en aquest moment i inicien una relació molt estreta que va durar diversos segles.

Recordem que Carles I havia nascut setze anys abans a la ciutat de Gant. Avui dia una maqueta recorda el desaparegut castell on va tenir lloc aquest fet. A Malines va ser educat per la seva tia Margarida d' Àustria, el palau de la qual encara es pot visitar. I a Brussel·les es va edificar el Palau de Carles V, avui recuperat en un important emplaçament arqueològic.

Nombrosos comerciants espanyols ja havien viatjat a Flandes anteriorment i havien format a Bruges una important comunitat. De fet, l’any 1330 es creà un consolat especialment per a ells, i avui dia dos hotels de Bruges fan referència a aquells temps: l'Hotel Navarra i l 'Hotel Aragon. Al s. XVI, Juan de Peralta, Cònsul de Navarra i Alcalde de Bruges, va construir la seva residència oficial al lloc on avui en dia hi ha l’hotel Navarra. Al 1781, l’emperador Josep II d’Àustria s’hi va allotjar durant la seva visita a la ciuat. L’escala triomfal, decorada amb cignes a cada esgraó, així com altres sales es van restaurar quan es va saber que Napoleó s’instal.laria a l’hotel en passar per Bruges, però al final l’emperador no va allotjar-se a la ciutat. En canvi, els visitants d’avui en dia sí que poden admirar tal escalinata, que encara es conserva intacta.

Als comerciants s’hi van afegir els soldats de Carles I. Molts d'aquests soldats s’hi van quedar i actualment encara hi ha famílies a Bèlgica de clara ascendència espanyola: els Ayala, els Béjar, els Pérez, els Manrique...

A Brussel·les hi havia una presó on avui s'ubica l'Hotel Amigo. D'on ve aquest curiós nom? Tots els que eren als calabossos intentaven cridar l'atenció dels soldats espanyols i demanar clemència dels vianants amb l'única paraula que coneixien, “Amigo!”.

Què més sobre els espanyols a Flandes? Els soldats espanyols, als quals no agradava ser ridiculitzats per la població de Brussel·les, censuraven amb duresa els espectacles d'aquells temps. Així va néixer el teatre de titelles, fruit de la picaresca de Brussel·les, que permetia canviar fàcilment d'escena i enganyar així els censors. Si et ve de gust conèixer el lloc on es realitzaven aquestes representacions, apropa' t al Teatre Toone, a la Petite Rue des Bouchers, i diverteix-te amb l'especial ambient d'aquest cafè que conserva el petit escenari, les grades plegables i les titelles penjades del sostre.

Un altre lloc on trobaràs titelles dels espanyols és al Roy d'Espagne de la Grand Place. Val la pena prendre una cerveseta amb una ració de formatge en aquest cafè tan acollidor.

Influències en l'arquitectura, en la societat, en la cultura, i també en els costums religiosos. El Camí de Santiago va tenir una àmplia difusió i avui es mantenen símbols dels pelegrins per tot Flandes: l'Església de Sant Jacob a Anvers, la ruta jacobeu de Brussel·les, els pelegrins amb la petxina de Santiago al políptic de l'Anyell Místic de Van Eyck a Gant... Encara ara perdura la tradició d'alliberar un pres a l'any a Flandes si, a canvi de la seva condemna, opta per recórrer a peu el Camí de Santiago amb una motxilla carregada amb molts quilos a l' esquena.

Per acabar, encara que la història ens ha llegat una llista inacabable d'anècdotes, esmentarem dos detalls lingüístics de clar intercanvi. Als habitants d'Anvers, pel fet de tenir fama d'altius, se'ls anomena Sinjoren (del castellà “señores”), i la paraula maniquí prové del flamenc mannekijn, petit ninot flexible de fusta que els pintors Primitius Flamencs utilitzaven com a models per a les seves obres.

Anima't a seguir les empremtes espanyoles a Flandes i trobaràs un trosset del teu passat en aquestes terres!